Dragonball: Revenge of King Piccolo

5 Novembre 2009

Dimarts em vaig comprar aquest joc que portava esperant des de feia bastant de temps. Avui m’he acabat de passar el mode historia i he decidit fer-ne una ressenya.

La historia del joc segueix els esdeveniments de la coneguda serie Dragonball des de que en Goku comença a buscar la bola de drac de 4 estrelles (enfrontant-se a l’exercit de la Cinta Vermella) fins a la derrota d’en Piccolo. Tot i el nom del joc, les primeres 6 fases del joc son contra la Cinta Vermella (on apareixen enemics tals com en Tao Pai Pai) la setena fase es contra en Pilaf i la vuitena i última es contra en Piccolo (inclòs el vint-i-dosè torneig d’arts marcials). No es que trobi que estigui malament, però essent així potser haurien d’haver escollit un nom diferent per al joc, que no destaques tant a en Piccolo.

En quant a la jugabilitat he de dir que aquest aspecte m’ha decebut molt. La quantitat d’atacs cos a cos que pots fer es redueix a un combo de 5 cops, en el que en qualsevol moment pots donar un cop fort que envia a l’enemic lluny i finalitza el combo o un cop ascendent que envia a l’enemic pels aires i permet continuar el combo. En la practica gairebé sempre es fa servir els quatre primer cops del combo, el cop per enviar l’enemic pels aires i la continuació.

A part dels cops de puny, en Goku també pot fer servir la seva tècnica més coneguda: el Kame Hame. Per fer el Kame Hame necessites utilitzar energia que carregues atacant enemics cos a cos. No tarda molt en carregar-se, i la potència destructiva que té el Kame Hame fa que sigui una tècnica a utilitzar contra els caps de fase. Personalment crec que han exagerat massa la potència del Kame Hame.

L’apartat gràfic es exactament com m’esperava en el joc. La part de cinemàtiques m’ha decebut profundament. L’expressivitat dels personatges es molt pobra i només en algunes cinemàtiques els personatges mouen la boca al parlar. Les cares son estàtiques i només canvien l’expressió quan canvia la càmera.

Després hi ha el mode multi jugador, que és la pitjor part del joc. Els atacs que pots fer son exactament els mateixos que en el mode història, i tots els personatges tenen variacions molt petites en els combos. Potser el personatge que més es diferencia dels altres es en Yamcha, que en comptes de fer el Kame Hame, fa servir el puny de l’ullal del llop, una serie de cops de puny que fan tant de mal com un Kame Hame.

D’altra banda, un dels seus punts bons es que, tot i que per defecte les veus venen en angles, hi ha la opció de canviar-les a japonès, que s’agraeix perquè les veus en anglès són molt desagradables.

En resum, es un joc que, com a molt, et pot entretenir durant unes quantes hores i que no recomano ni als seguidors de la saga.

Anuncis

Street Fighter: La llegenda

17 Octubre 2009

Primer de tot, aclarir que Street Fighter: La llegenda és el nom de la pel·lícula basada en la saga de videojocs de Capcom del mateix nom estrenada als cinemes el març del 2009. Com a bon seguidor de la saga de Street Fighter que sóc, no la vaig anar a veure al cinema, però com que el meu pare se la ha comprat, he decidit veure-la. Vigileu que hi haurà spoilers.

La trama de la pel·lícula gira al voltant de la Chun-Li. Quan és petita es dedica a tocar el piano, fins que un dia el seu pare, home de negocis, decideix ensenyar-li arts marcials. Això uneix al pare i la filla fins el dia en que en Bison (que en aquesta pel·lícula inexplicablement es ros) apareix i s’endú al pare.

La noia creix i esdevé una pianista professional, fins que un dia rep un pergamí estrany escrit en xinés antic. Intrigada pel pergamí decideix buscar algú que pugui llegir-lo, fins que un home l’empenta a dins d’una botiga. Bé, empentar no seria la paraula, més aviat seria escombrar. Allà una dona li diu que la estava esperant. La Chun-Li, com si hagués entrat allà per voluntat pròpia, li dona el pergamí per que el llegeixi i, la dona, després de llegir les dues primeres paraules del pergamí, li diu que ha d’anar a Bangkok a buscar en Gen. Però que no l’ha de buscar, ha d’esperar a que ell la trobi. Jo trobo que té força sentit.

La noia, sense pensar-s’ho dues vegades, decideix deixar la seva vida de pianista professional plena de luxes per anar a Bangkok a esperar que algú que no coneix de res la trobi, vivint en la misèria, fins que un dia veu a quatre matons clavant-li una pallissa a un home i decideix anar a ajudar-lo. Després d’una dura baralla (de debò, li costa bastant) perd el coneixement i es veu com algú la recull de terra.

I sí, el que la ha recollit de terra es en Gen. Aquest li diu que en Bison té al seu pare segrestat (aquí la Chun-Li descobreix que el seu pare encara està viu), que el fa servir per a aprofitar els contactes que té per als seus beneficis. Però que per a lluitar-hi primer s’ha d’alliberar de la seva ira. Després llença una bola d’energia contra una paret per fer-la miques i impressionar la noia (efectes especials dignes de Dragonball Evolution).

Mentrestant, en Nash, un policia de la interpol intenta lligar amb una de la brigada contra el crim organitzat de Bangkok que no recordo com es diu. No, en serio, en realitat investiguen la organització criminal que controla en Bison, però fins que no apareix la Chun-li i els diu aneu a tal lloc no fan res, pero com que això no passarà fins més endavant, no diré res d’ells fins aleshores. Però penseu que de tant en tant surten aquests dos per no fer res.

La Chun-Li no es dedica només a entrenar-se per tirar boles d’energia. En les seves estones lliures se’n va al ciber i busca informació sobre en Bison a Internet. Buscar informació sobre un criminal a Internet es molt fàcil, només cal fer això. Perquè troba la informació en un moment. Descobreix que en Bison està esperant l’arribada d’un paquet que conté una cosa anomenada Rosa Blanca, el que suposen que deu ser una arma molt guay.

Aleshores se’n va a una disco on una subordinada d’en Bison va freqüentment (també ho troba a google). La cosa comença amb la dona aquesta dins de la discoteca mirant a totes les jovenetes que hi ha per allà (d’aquí deduïm que es lesbiana). Aleshores entra la Chun-Li (que suposo que ha vist a Internet que la tia aquesta es lesbiana, al perfil de Facebook segurament), la sedueix i se la emporta al lavabo per a… bé, ja sabeu per a que. Però per a desgracia pel públic per a la dona aquesta el que fa es clavar-li una pallissa fins que li diu que el paquet arribarà pel port. Fugida amb trets, trobada fugaç durant 2 segons entre en Nash i la Chun-Li i més fugida.

Així que la Chun-Li se’n va al port a preguntar a un noi quan arribarà el paquet. No col·labora. Després li pega i li torna a preguntar. Ara si col·labora. Li diu que el paquet arribarà a mitjanit a el moll nosequin. Així que la Chun-Li s’en va al moll nosequin a mitjanit. Òbviament, era una trampa. Li disparen molt, surt corrents, no li donen i es salva. Però en Bison, que s’ha adonat de que la Chun-Li no està tocant el piano com sempre, envia a el seu millor assassí a que la mati. Sí, estic parlant d’en Vega.

Total, que es troben la Chun-Li in en Vega i penses “Per fi veure’m una lluita com deu mana!”. No. Si la lluita dura 20 segons ja són molts. Els matons que han sortit abans li han costat més. Però es que a sobre, quan la Chun-Li esta amb el peu a sobre de la cara d’en Vega deixant-lo immobilitzat, en Vega diu “No creuràs que això s’ha acabat aquí?” a el que la Chun-Li li respon “No.”. Però sí, la lluita s’acaba aquí. Es veu a en Vega penjat pels peus amb un cable i la Chun-Li marxant.

Al mati següent torna a anar amb el noi aquell tan simpàtic (sí, el del port) que li demana disculpes per haver-la enganyat perquè el van obligar, i li diu que el paquet arribarà aquesta nit al moll nosequinaltre (aquest cop no ha fet falta pegar-li).

Al migdia acaba de dominar la tècnica de la bola d’energia perquè la necessiten per la nit, a la tarda es passa pel pis d’en Nash (suposo que esbrina la adreça on viu també per Internet, perquè si no…) per dir-li que li envii reforços, i a la nit ella, en Nash i uns quants policies de la interpol més van al moll (en Gen també hi va, però va directe cap a en Bison). Aleshores apareix la tia que s’intentava lligar en Nash portant ¿SWAT? o sigui, a Tailàndia hi ha SWAT? No tindran un nom diferent? Bé, es igual, ella porta als SWAT.

Molts de trets. En Gen està en un vaixell on lluita contra en Balrog (que ha anat sortint durant tota la pel·lícula, és diguéssim el jefe del matons del Bison, però no fa res gaire destacable) i el guanya (però li costa). El que passa a partir d’ara no ho recordo del tot bé. Mentre els polis es van disparant amb els secuassos, la Chun-Li puja al vaixell on estan els altres i troba una nena, en Bison i en Gen lluiten, en Bison li explica a en Gen que la Rosa Blanca és la seva filla i únic punt feble. En Bison troba la nena i la porta a una habitació on hi posa un guarda i després marxa. La Chun-Li i en Gen es troben i van a buscar la nena a la habitació on està (el guàrdia no es problema, es un tiu normal). En Bison torna a la habitació on hi habia la nena, però ara només hi ha en Gen. I aquí s’acaba el que no recordo del tot bé.

En Bison i en Gen tornen a lluitar. En la lluita acaben anant a parar a la coberta del vaixell, on segueixen lluitant fins que venç en Bison. I quan en Bison esta a punt de donar el cop de gracia, apareix la Chun-Li amb un ganxo i li dona una patada. Aleshores la Chun-Li agafa una canya de bambú que fa servir com a bastó i li clava una pallissa. Sí, en Bison arriba a estar esbufegant a terra. Fins que de cop, en Bison li treu el bastó no se sap com, el tira, li don dos cops de puny i la deixa a terra. Camina cap a ella per donar-li el cop de gracia i el que passa aleshores no te preu. La Chun-Li estira una corda, que fa que una vagoneta amb sacs de el que sigui comenci a moure’s i acabi caiguent a sobre d’en Bison al més pur estil trampa per lladres de Solo en Casa. És més, la cara que posa en Bison quan veu la vagoneta caiguent sobre seu es identica a la dels lladres quan veuen la trampa que els cau a sobre. I no fa res per apartar-se, podria haver-ho fet, però no ho fa.

Aleshores, amb en Bison encegat, la Chun-Li te temps per recuperar-se i llençar-li una bloa d’energia que el llença daltabaix i el deixa fet merda penjant d’un borde. Però no mort, només fet merda. Just ara arriben en Nash amb la nena. En Bison veu a la nena i la Chun-li fa un salt i, amb la embranzida del salt, agafa a en Bison pel cap amb les cames i li regira el coll, amb el que es mor. I deixa anar la frase “les filles són la debilitat dels pares”. Què vols dir? Què si no hagués vist a la filla no s’hagués mort? Hagués ressuscitat?

Al final en Nash no aconsegueix lligar amb la altra, la Chun-Li se’n torna a casa seva, on en Gen la va a veure i li diu que si s’apunta a un torneig d’arts marcials, on hi participara un noi de Japó que es diu Ryu, per veure si s’uneix a ells.

Conclusió: És millor que la d’en Van Damme, però no us espereu gran cosa.